Zingara confessa

Sento en el meu cor la profunditat de la memoria.
En els meus ulls el paisatge es cou a foc lent.
En aquesta terra vaig sentir l'olor de la llar.
La meva boca li va robar castanyes al foc
I la Mediterrània em va revelar la gènesi de la meva ànima.
Dona i catalana, viva i enamorada del camí.
Pelegrina, amant de la vall de Núria,
cortesana a Montserrat
i devota al Pirineu.
Insaciable en la universitas
i fent-li la cort a totes les grans vies.
Teixit amb amor l'amistat generosa de tan bonica gent ...
Encara escolto la música de la Festa Major de Gràcia,
camí per les rambles en Sant Jordi, acaricio llibres,
i les roses m'esperen.
El meu cos té olor de Barcelona: impossible dissimular-ho.
d'acord